Quin és el nostre paper com a subjectes actius en la construcció de la pau? Enfront de la mera rememoració de fets històrics des de posicions contraculturals i la recuperació de silencis i absències, es fa necessària la participació activa de les comunitats en el desenvolupament d’una pau justa i sostenible que proporcioni garanties que els conflictes no es repeteixin, reflexionant sobre els mecanismes de violència i la generació d’instàncies de pau, i que promogui el desenvolupament de processos de reparació en clau de reconstrucció comunitària i l’adopció de perspectives decoloniales que desafiïn les narratives tradicionals i promoguin una visió més inclusiva i plural. Quines memòries estem deixant enrere? Qui decideix que cal anar més enllà?
