Davant el col·lapse ecosocial que presenciem, cada dia de forma més palesa, quina importància té l’aparició de nous conceptes o paradigmes de protecció com el de les bioculturas o la justícia climàtica i ecosocial? Que urgent és l’impuls de models de desenvolupament alternatius que unifiquin cultura i naturalesa? Com planteja Iaio Herrero, “som naturalesa i la nostra vida està subjecta inevitablement als límits físics de la Terra”, la qual cosa posa en evidència la importància de fomentar altres relats culturals col·lectius que canviïn el paradigma del Antropoceno i proposin noves maneres de relació amb la biodiversitat i les espècies no humanes. Relats que ja són presents en formes de vida tradicionals i els sabers que aquestes impliquen, i que podem veure cada vegada més presents en una nova onada de normes i jurisprudència que ha emergit en els últims anys enfront de les devastadores conseqüències de les activitats extractivistes que guien la deriva actual.