Aquesta taula aborda el paper de la creació artística com a forma de resistència activa davant les violències estructurals, els autoritarismes i les desigualtats persistents.
Les pràctiques que s’hi presenten se situen en contextos travessats pel conflicte —social, polític, territorial— i, des d’aquí, exploren com l’art pot esdevenir una eina de denúncia, cura, memòria i transformació.
La cultura de pau no es planteja aquí com un horitzó abstracte ni com un estat ideal, sinó com una pràctica quotidiana, conflictiva i situada.
Lluny de la neutralitat, les propostes que s’activen des d’aquestes experiències entenen l’art com un llenguatge capaç de denunciar les injustícies, però també de construir refugis, traçar aliances i generar processos de sanació col·lectiva.