El desenvolupament de la intel·ligència artificial planteja importants desafiaments ètics, socials i ambientals, especialment en relació amb la reproducció de biaixos estructurals —sexistes, racistes, capacitistas— i a la invisibilització del treball humà que sosté els sistemes de IA. Aquest debat discutirà la necessitat d’una supervisió efectiva, de models més transparents i auditables, i de marcs de responsabilitat per als qui els implementen. A partir de diferents perspectives —des de l’arquitectura de les dades fins a la justícia digital en contextos globals— s’exploraran també els costos ecològics de l’entrenament massiu de models, i la urgència d’imaginar infraestructures tecnològiques sostenibles, descentralitzades i culturalment diverses.