ÀGORA

CÍVICA

Era Agòra Civica ei un espaci de debat e escambi d’experiéncies e reflexions, locaus e internacionaus, entà pensar collectivament eth ròtle dera cultura ena construccion des societats contemporanèes.

Nèish der Acòrd entre er Ajuntament de Barcelona, era Deputacion de Barcelona, era Generalitat de Catalonha e eth Ministèri de Cultura en encastre dera celebracion en Barcelona de MONDIACULT 2025, era conferéncia intergovernamentau sus politiques culturaus qu’impulse era UNESCO.

Era Agòra Civica se celèbre en diuèrsi espacis dera ciutat de Barcelona deth 26 de seteme ar 1 d’octobre de 2025, e, en hilat, en autes ciutats e moments.

ÈISHI TEMATICS

Debat sus es qüestions clau dera agenda culturau internacionau, damb un guardar tanben locau, catalan e estatau.

Drets culturaus

Soscam sus es drets culturaus coma quadre qu’oriente es practiques e politiques culturaus: era participacion dera ciutadanetat; es inegalitats en accès e er exercici des drets culturaus; era relacion entre era cultura e auti encastres coma era educacion, era salut o eth benèster; e es quadres legaus e politics que ne hèn possible er exercici plen.

Diuersitat culturau e lingüistica

Debatem sobre es escomeses que compòrten era diuersitat culturau e era diuersitat lingüistica, e sus es responses que i dan era societat civiu e es institucions. Mos ocupam de tèmes coma es identitats e es interaccions culturaus, eth foment der usatge sociau des lengües, e es efèctes qu’an es transformacions tecnologiques e sociaus ena gestion dera diuersitat. Tanben analisam es politiques publiques que s’i vinculen.

Tecnologies e intelligéncia artificiau

Analisam coma era digitalizacion e era intelligéncia artificiau transformen era vida culturau, especiaument, per çò qu’ei dera creacion, era produccion, era distribucion e er accès as contenguts. Soscam tanben sus es escomeses etiques, legaus e economiques que se’n deriven, coma afècten era configuracion des sectors culturaus e quines responses i dan es politiques publiques e es agents culturaus, tant a escala locau coma internacionau.

Cultura e patz

A compdar dera cultura coma espaci d’amassada entath dialòg e era construccion de consens, en un mon plen de conflictes, compartim experiéncies e soscam sus coma era cultura pòt servir tant entà visibilizar tensions coma entà bastir scenaris de patz e convivéncia.

Ciutats e Objectiu Cultura enes agendes globaus

Tractam eth ròtle centrau dera cultura laguens des agendes globaus de desvolopament sostenible, e, fòrça especiaument, ena prepausa d’includir un Objectiu especific entara cultura laguens dera Agenda Pòst-2030. Explicam tanben es experiéncies de ciutats, govèrns locaus e regions que trabalhen entà integrar era cultura laguens des sues estrategies de desvolopament, tant a escala locau coma estatau e internacionau.

Ecosistèmes dera cultura

Metem era amira en coma s’estructuren e evolucionen es sectors culturaus. Parlam d’innovacion en modèls organizatius, dera dimension economica dera cultura, deth trabalh en hilat, e des politiques que dan sosten ad aguesti ecosistèmes. Tanben abordam eth besonh d’adaptar es quadres juridics e politics ara realitat especifica des practiques e organizacions culturaus, e era revision des modèls de governança.