Davant l’esfondrament ecosocial que sèm a presenciar, cada jorn de forma mai evidenta, quina importància a l’aparicion de novèls concèptes o paradigmas de proteccion coma lo de las bioculturas o la justícia climatica e ecosociala? Coma d’urgent es l’impuls de modèls de desvolopament alternatiu qu’unifiquen cultura e natura? Coma expausa Yayo Herrero, “sèm natura e la nòstra vida es subjècta inevitablament als limits fisics de la Tèrra”, çò que met en evidéncia l’importància de fomentar d’autres relats culturals collectius que càmbien lo paradigma de l’Antropocèn e prepausen novèlas manièras de relacion amb la biodiversitat e las espècias non umanas. Relats que son ja presents dins de formas de vida tradicionalas e los sabers qu’entraïnan, e que podèm veire de mai en mai presents dins una novèla èrsa de nòrmas e jurisprudéncia qu’a emergit pendent los darrièrs ans fàcia a las consequéncias devastairises de las activitats extractivistas que guidan la deriva actuala.