Aquesta taula abòrda lo ròtle de la creacion artistica coma forma de resisténcia activa fàcia a las violéncias estructuralas, los autoritarismes e las inegalitats persistentas. Las practicas que se presentan se situan dins de contèxtes traversats pel conflicte —social, politic, territorial— e, a comptar d’aicí, explòran coma l’art pòt devenir aisina de denóncia, suenh, memòria e transformacion. La cultura de patz se prepausa pas aicí coma un orizont abstracte ni coma un estat ideal, mas coma una practica quotidiana, conflictiva e situada. Luènh de çò neutral, las prepausas que s’activan a comptar d’aquestas experiéncias entendon l’art coma un lengatge capaç de indicar injustícias, mas tanben de bastir refugis, traçar alianças e generar procèsses de gariment collectiu.